Fonaments i Propòsit

La Inversió en Creixement (Growth Investing) és una estratègia centrada en l'apreciació del capital a través de la identificació d'empreses que exhibeixen, o s'espera que exhibeixin, taxes de creixement d'ingressos i fluxos de caixa significativament superiors a la mitjana del mercat i de l'economia en general.

A diferència de l'enfocament tradicional de "Value", que sovint busca la reversió a la mitjana (esperar que el mercat corregeixi un error de preu a la baixa), el Growth Investing busca l'exponencialitat. L'inversor en creixement no busca comprar un dòlar per 50 centaus; busca comprar una empresa petita o mitjana que, mitjançant la innovació o la disrupció d'un mercat, pugui convertir-se en un gegant en el futur.

El propòsit fonamental és capturar l'Interès Compost en la seva màxima expressió. La tesi és que, a llarg termini, el preu de l'acció seguirà la trajectòria dels beneficis (o vendes) de l'empresa. Si una empresa aconsegueix multiplicar els seus beneficis per deu en una dècada (un "Tenbagger", en paraules de Peter Lynch), l'expansió o contracció temporal del múltiple de valoració serà irrellevant comparada amb la magnitud del creixement subjacent.

La Mecànica del Motor de Creixement

Per entendre aquesta estratègia, cal deixar de mirar el balanç general (el que l'empresa té avui) i obsessionar-se amb el compte de resultats i, més específicament, amb l'estructura del mercat futur.

1. El TAM (Total Addressable Market)

El sostre és més important que el sòl. Per a un inversor en creixement, el vital és la mida de l'oportunitat. Una empresa perfecta en un mercat petit té un límit matemàtic. Una empresa imperfecta en un mercat gegantí i incipient (com el comerç electrònic el 1999 o el núvol el 2010) té una pista d'enlairament (runway) immensa. L'anàlisi ha de respondre: Quant pot arribar a créixer aquesta empresa abans de saturar el seu mercat?

2. L'Apalancament Operatiu (Operating Leverage)

Aquest és el "Sant Greal" del Growth Investing. Ocorre quan els ingressos creixen més ràpid que els costos.

• Fase Inicial: L'empresa gasta molt en I+D i Màrqueting per adquirir clients. Perd diners.

• Fase d'Escala: Els costos s'estabilitzen (el software ja està programat), però els ingressos continuen entrant amb cada nou client.

• Resultat: Cada dòlar addicional de vendes es converteix gairebé íntegrament en benefici pur. Detectar el moment just abans que l'apalancament operatiu s'activi és on es fan les majors fortunes en aquesta estratègia.

3. El Poder de Fixació de Preus i l'Avantatge Competitiu

El creixement sense fossat (moat) és efímer. Perquè el creixement sigui durador, l'empresa ha de tenir un producte "Must-Have" (imprescindible). Si l'empresa pot pujar preus sense perdre clients (Pricing Power), el creixement no només vindrà de vendre més unitats, sinó de vendre-les més cares, componint el creixement de doble manera.

La Trampa del Creixement: Quan Créixer Destrueix Valor

És imperatiu abordar el matís crític que separa l'inversor sofisticat de l'especulador ingenu. Existeix una creença errònia que "creixement és sempre bo". Res més lluny de la realitat.

Com va advertir lúcidament Warren Buffett:

"El creixement és simplement un component —usualment positiu, a vegades negatiu— en l'equació de valor."

I afegeix la sentència clau: "El creixement pot destruir valor si requereix injeccions de capital en els primers anys que excedeixin el valor descontat del capital que aquests actius generaran després".

Això ens porta a la distinció vital entre Creixement de Valor i Creixement No Rendible (Profitless Prosperity):

• Economia Unitària (Unit Economics): L'inversor ha de mirar sota el capó. Quant costa adquirir un client (CAC) i quant valor genera aquest client en la seva vida útil (LTV)?

  • Escenari A: Em costa 10 € portar un client que em deixa 50 € de benefici. -> Créixer és gloriós. Com més ràpid creixi, més valor creo.

  • Escenari B: Em costa 10 € portar un client que em deixa 8 € de benefici. -> Créixer és suïcida. Com més ràpid creixi l'empresa, més ràpid anirà a la fallida. Està venent bitllets d'un dòlar a 90 centaus. El volum no soluciona un model de negoci trencat.

Molts inversors "Growth" perden tot el seu capital perquè confonen l'expansió de vendes amb la creació de valor econòmic.

Mètriques Específiques del Growth Investing

Donat que moltes empreses de creixement (especialment en fases primerenques) no tenen beneficis nets (P/E és inútil), s'utilitzen altres eines de navegació:

• Ratio PEG (Price/Earnings to Growth): Popularitzat per Peter Lynch. Divideix el P/E per la taxa de creixement anual. Un PEG de 1.0 es considera "valor just". Permet comparar una empresa cara que creix ràpid amb una barata que no creix.

• Rule of 40 (Regla del 40): Molt usada en Software (SaaS). Suma el % de Creixement d'Ingressos + el % de Marge de Benefici (o EBITDA). Si la suma és superior a 40, l'empresa és d'elit, independentment de si prioritza creixement o rendibilitat en aquell moment.

• Churn Rate (Taxa de Cancel·lació): L'assassí silenciós. Si una empresa creix un 50% captant clients, però perd un 30% dels antics, el seu creixement net és dolorós i car. Un baix Churn és indicador de qualitat de producte.

Tipologia d'Empreses Growth

No tot el creixement és igual. Fisher i Lynch van categoritzar aquestes empreses per entendre els seus riscos:

1. Els "Stalwarts" (Gigants Sòlids): Empreses madures que encara aconsegueixen créixer per sobre del PIB (10-12% anual). No et faran ric de la nit al dia, però ofereixen protecció i creixement constant (Ex. Visa, Microsoft en l'última dècada).

2. Els "Fast Growers" (Gaceles): Empreses petites, agressives, creixent al 20-30% o més. Aquí hi ha el risc màxim i la recompensa màxima. Són volàtils i fràgils.

3. Els "Turnarounds" (Recuperacions): Empreses que van deixar de créixer i es van reinventar. Si la tesi de canvi funciona, el mercat reacciona violentament a l'alça.

Psicologia i Gestió de Riscos

La Inversió en Creixement exigeix una constitució psicològica diferent a la del Value Investing.

La Volatilitat com a Peatge

Les accions de creixement són actius de "llarga durada" (els seus fluxos de caixa importants estan lluny en el futur). Això les fa hipersensibles als tipus d'interès. Si els tipus pugen, el valor present d'aquests fluxos futurs cau dràsticament. L'inversor en creixement ha de tolerar caigudes del 30%, 40% o 50% en les seves accions sense entrar en pànic, sempre que la tesi fonamental del negoci (vendes, adopció, marges) segueixi intacta.

El Risc de "Priced for Perfection"

Quan una acció cotitza a 50 vegades vendes, el mercat està descontant un futur brillant. Si l'empresa reporta un creixement del 25% quan s'esperava un 30%, l'acció pot desplomar-se un 20% en un dia. No hi ha marge de seguretat en la valoració tradicional; el marge de seguretat ha de provenir de la qualitat superior del negoci i el seu domini del mercat.

Saber Quan Vendre

En Growth, els guanyadors es deixen córrer (Let your winners run). Vendre Amazon o Netflix el 2012 perquè "pareixien cares" va ser un dels errors més costosos de la història. En Growth, es ven només quan:

1. La tesi de creixement s'ha trencat (saturació de mercat o competència superior).

2. L'economia unitària es deteriora.

3. La direcció canvia d'estratègia sense justificació.

El Veredicte Final: La Convergència

Tornant a la reflexió inicial, el Growth Investing no és l'oposat al Value Investing; és la seva versió més dinàmica i difícil de calcular.

Requereix més imaginació i capacitat de projecció que l'anàlisi de balanços estàtics. Exigeix entendre el comportament del consumidor, les tendències tecnològiques i l'escalabilitat dels models de negoci.

L'inversor exitós en creixement no és aquell que persegueix cegament la "pròxima gran cosa" (hype), sinó aquell que identifica empreses amb avantatges competitius duradors que estan tot just començant a monetitzar el seu potencial. És la cerca de la màquina d'interès compost definitiva, entenent que, a vegades, pagar un P/E alt avui és la forma més barata de posseir els fluxos de caixa massius de demà.