Fonaments i Propòsit

La Fórmula de Graham és potser l'eina de valoració més icònica i accessible de la inversió en valor (Value Investing). Ideada per Benjamin Graham, el mentor de Warren Buffett i el "pare de la inversió en valor", aquesta fórmula no busca la perfecció, sinó la protecció. El seu propòsit és estimar el valor intrínsec d'una acció comuna de manera conservadora, servint com a filtre ràpid per identificar empreses de qualitat que cotitzen a preus significativament baixos.

La filosofia subjacent és el Marge de Seguretat (Margin of Safety): l'inversor només ha de comprar quan el preu de mercat és substancialment menor que el valor estimat. La fórmula proporciona un valor de referència per a aquest càlcul. Està dissenyada principalment per a l'Inversor Defensiu, aquell que prioritza l'estabilitat i la preservació del capital sobre els guanys ràpids.

Components i Mecànica de Càlcul

La fórmula de Graham busca combinar dues mètriques essencials de la solidesa d'una empresa: la seva capacitat de generar beneficis (el BPA) i el seu valor en llibres (el VCL).

La Fórmula Simplificada (Versió Moderna)

La versió més utilitzada, ajustada per l'evolució del mercat, és la següent:

On:

• V: El Valor Intrínsec estimat de l'acció.

• BPA: Beneficis per Acció (Earnings Per Share) dels darrers dotze mesos (o la mitjana dels darrers 5-7 anys per a major prudència).

• VCL: Valor Comptable per Acció (Book Value Per Share).

• 22.5: El multiplicador de Graham, que resulta d'un PER (Ràtio Preu/Benefici) de 15 (considerat conservador per a una empresa sense creixement) multiplicat per un P/VCL (Ràtio Preu/Valor Comptable) de 1.5.

La Lògica del Multiplicador

El coeficient 22.5 és una restricció clau. Graham insistia que una acció era atractiva si el seu preu no excedia 15 vegades els beneficis o 1.5 vegades el valor en llibres. Multiplicar tots dos límits crea el sostre de 22.5. Una acció que compleixi totes dues condicions serà la més atractiva: PER ≤ 15 i P/VCL ≤ 1.5. La fórmula combina aquests dos criteris de solidesa financera en una sola mètrica de valor.

Aplicació Pràctica i Casos d'Ús

L'ús de la fórmula és un procés de tres passos: calcular, comparar i aplicar el marge de seguretat.

Cas d'Ús: Empreses d'Actius Tangibles

Considerem l'empresa Manufactures Sòlides, amb les dades següents:

• Preu actual (P): 30 €

• BPA (darrers 12 mesos): 2.50 €

• VCL: 18.00 €

1. Càlcul del Valor Intrínsec (V):

2. Aplicació del Marge de Seguretat:

Graham suggereix comprar a 32​ del valor intrínsec per a maximitzar la protecció:

Decisió: Encara que el valor intrínsec estimat (31.82 €) sigui major que el preu de mercat (30 €), no compleix amb l'estricte marge de seguretat de Graham. L'inversor ha d'esperar a que el preu caigui per sota de 21.22 €.

Escenari d'Ús Ideal: La Fórmula de Graham brilla en avaluar empreses amb un balanç sòlid i actius tangibles (bancs, asseguradores, utilities, manufactureres tradicionals), on el valor comptable és una mesura fiable dels actius de l'empresa.

Crítica Metodològica i Limitacions

Malgrat el seu pedigrí, la Fórmula de Graham és intensament criticada per les seves limitacions en el context econòmic actual.

Inadequada per al Creixement Modern

El model està biaixat contra les empreses d'alt creixement i les tecnològiques. Aquestes companyies sovint tenen un valor comptable baix (els seus actius són intangibles, com software o propietat intel·lectual) i un BPA baix (perquè reinverteixen tot el benefici). La fórmula no pot capturar el potencial de creixement exponencial d'una empresa com Google o Amazon en els seus inicis, cosa que la fa inútil per a la valoració de la majoria d'accions modernes.

Comparació amb el Flux de Caixa Descomptat (DCF)

Mentre el DCF és més precís en projectar fluxos futurs i descomptar-los a valor present, la Fórmula de Graham és més ràpida i defensiva, basant-se en fets comptables del passat.

Preguntes Freqüents i Ajustos per a l'Inversor

¿He d'usar el BPA d'un any o una mitjana?

Per adherir-se a l'esperit defensiu de Graham, és crucial normalitzar el BPA. Usar el benefici d'un sol any pot ser enganyós a causa de cicles econòmics o esdeveniments puntuals. La recomanació és usar la mitjana dels Beneficis per Acció dels darrers cinc a set anys.

¿Com influeixen les taxes d'interès en la fórmula?

Encara que no està explícit en la versió simplificada, Graham ajustava el seu PER de referència. En un entorn de taxes d'interès baixes (com les experimentades en l'última dècada), els inversors justifiquen múltiples de PER més alts. Si les taxes pugen, el cost d'oportunitat del capital augmenta, i els múltiples es contreuen. L'inversor pot ser més conservador reduint el multiplicador de 22.5 a 20 o fins i tot 18 en entorns de tipus molt alts.

¿Es pot perdre diners si compro per sota del valor V?

Sí. El valor intrínsec és una estimació, no una garantia. Pots perdre diners si l'empresa fa fallida, si els beneficis cauen dràsticament en el futur (encara que el BPA passat fos bo) o si existeix un frau comptable. El marge de seguretat no és un assegurança, sinó un coixí que redueix la probabilitat de pèrdua, però mai l'elimina.

El Veredicte Final: ¿Quan Usar-la?

La Fórmula de Graham no és l'únic model de valoració i, per a molts casos moderns, ni tan sols és el millor. No obstant això, el seu valor és immutable com a punt de partida.

Has d'usar la Fórmula de Graham si:

1. Busques filades de valor entre empreses avorrides però estables (manufactureres, energètiques, utilities).

2. Necessites una eina de detecció ràpida per descartar accions que estan òbviament sobrevalorades segons estàndards històrics.

3. El teu objectiu principal és la preservació del capital i el compliment d'un estricte marge de seguretat.

És la disciplina, l'enfoc en el balanç, i la insistència en pagar un preu irrisori per l'empresa el que perdurà, molt més que la xifra exacta que arroga el càlcul. És el llegat de l'inversor més intel·ligent.